Campaments de Primavera 2018

Com cada any, hem marxat tot l'agrupament de campaments de primavera. Tot va començar a la estació de Sants. On vom agafar el tren que ens portaria fins a Sitges i, d'allà un bus fins a Sant Pere de Ribes.

Malgrat el plugim constant, tots i totes ens ho vam passar d'allò més bé i no vam perdre ni un sol moment per a gaudir de grans moments totes plegades!!!

Fins a arribar al nostre destí, encara ens aguardava un camí fet d'herba, endintsant-nos dins la natura, amb una motxilla plena d'il·lusió i ganes de divertir-nos moltíssim.

En arribar ens esperava na Karme, que vivia a l'altar del monestir budista on havíem anat a parar. Ella ens explicà que havíem de comportar-nos en equilibir amb nosaltres mateixes i amb el nostre entorn per a que ens permetés quedar-nos.

I després d'arribar, instal·lar-nos i preparar-nos per a la ruta que esdevindria a l'endemà, a l'hora de sopar ens esperava l'àpat més tradicional de tots i que és, al mateixt temps, el més estimat i el més odiat de tots: El puré de patates anti-gravitatori amb frankfurt!!!

El diumenge totes ens vam despertar neguitoses per la ruta que ens aguardava: Els Follets i llops van fer unes super-rutes amb els seus caps mentre la resta d'unitats se n'anaven de Raid, per moltes era el primer cop!!

Per la seva banda, els llops van fer una ruta de les més dures fins a la data d'avui. Van anar soles fins a la cova negra, on es van reunir per a dinar i còrrer al llarg d'una riera seca, plena de pedres. Cansat però molt divertit.

Després els hi vam demanar als caps poder fer un altre tros soles, per grups i així ho vam fer. Vam pujar fins d'alt del cim i ho vam fer molt bé! ràpid i sense contratemps

En arribar a la urbanització on teníem planificat berenar encara ens sobrava moltíssima energia, no semblava gens que haguèssim caminat més de 10Km només avui (sense tenir en compte els 7 Km del dia d'abans). Tot plegat en acabar la ruta sabe que podem sentir-nos molt orgulloses del que hem aconseguit i el que ens hem divertit pel camí, fins i tot vam trobar energies per a pensar les proves que passarien les membres que volíen guanyar-se el foulard.

A l'endemà, el dilluns, també vam gaudir d'un matí per unitats. Els llops vam acabar de concretar on aniríem al tercer trimestre de sortida: Van sortir moltes idees molt interessants i motivants.

I també ens va donar temps a dur a terme les proves que havíen de superar les tres persones que volíen guanyar-se el foulard (4 si contem an Diego que també va superar una prova a la nostra unitat, juntament amb la que va fer amb raieres).

Raiers només vam haver de fer dues proves (comptant al Diego també), però les vam fer just després de dinar. Ja en podeu veure el resultat a les fotos!

A l'hora de dinar, com de costum, en Javi la va liar i va llençar tot el seu dinar per sobre de la taula... Amb cara de no haver trencat mai un plat va haver-s'ho de menjar com va poguer.

Havent dinat, era el moment de preparar-nos per a confeccionar la tradicional mona del Joan Maragall. No obstant això, primer vam haver de superar tot un seguit de proves per a aconseguir els diferents ingredients.

Un cop aconseguits els ingredients, vam tenir temps per a, entre totes i empastifant-nos molt amb tot, vam acabar de confeccionar unes paritculars mones, que, sota la estricta supervisió del jurat, van optar als diferents premis.

I... Com el temps ja ens ho permetia i totes teníem moltes ganes, vam muntar unes quantes tendes per a poder-ne dormir i aprofitar que feia bon temps.

El quart dia també vam ser fidels a una de les nostres tradicions més antiga: la Guerra Guarra.

Tot va començar amb una petita gymcana on tot semblava net i pulit, però... Com sempre tard o d'hora...

... Tot va esdevenir una gran guerra on plovien sobres, fang i altres coses fastigoses per tot arreu, deixant a algunes de nosaltres una miqueta bruta. Sort que després ens anàvem a dutxar

Després de la gran descàrrega d'energia d'aquesta particular batalla, tocava relaxar-se amb els diferents consells: espais d'introspecció i de reflexió envers el funcionament de la unitat i com podem millorar entre totes.

Les llops, al consell de Roca, vam analitzar possibles situacions que poguessin posar en perill la cohesió i el bon clima dins de la unitat. Tanmateix van sortir a debat tot allò que posa en risc el bon desenvolupament de nosaltres com a unitat i com combatre-ho. Tot plegat va fer que ens sentíssim molt orgulloses de la unitat, van saber autogestionar-se i detectar problemes de forma totalment autònoma i sincera, no podríem demanar-ne més.

Arribada la nit de la vetlla, ens van visitar, des del passat, Olave i Robert baden-Powell, fundadors de l'escoltisme i el guiatge. Van representar l'origen del foulard i com ha evolucionat al llarg del temps, per a donar pas a la cèlebre cerimònia d'entrega de foulards.

Després de superar les proves proposades per la seva unitat, els aspirants a guanyar-se el foulard surten, davant de tot l'agrupament, sota l'atenta mirada de totes les seves companyes, on un company li fa entrega d'aquest merescudíssim símbol de pertinença a l'agrupament.

Posteriorment, també vam fer entrega de les insignies d'Escoltes Catalans, que són la prova del seu compromís amb l'associació. Tot això, després d'haver superat una particular gymcana on van ampliar el seu coneixement envers el moviment escolta.

Arribat el clímax de la Vetlla, va ser el torn de les diferents actuacions per a amenitzar aquesta nit tan especial. Un cop acabada, esdevingué la cerimònia de la promesa, on membres de l'agrupament, després d'un fort treball d'introspecció es comprometen a millorar com a persona i a seguir el camí de l'escoltisme, tant dins com fora del cau.

Arribat el darrer dia, també arriba el moment de recollir les tendes, el material i fer batuda del terreny per a deixar l'entorn millor de com l'hem trobat, com a bons escoltes.