Llops udolen a Montserrat

Tot va començar dissabte a les 8 del matí, quan vam reunir-nos tots i totes a Plaça Espanya per partir amb l'R5 cap a Monistrol.

De camí vam aprofitar per esmorzar, cantar l'Udol dels Llops, especular sobre la ruta i les activitats, xerrar molt, etc

A dos quarts d'onze ja érem al local que ens havien deixat els integrants del cau de la Bestorre (a Monistrol de Montserrat) i, pocs minuts després, vam començar les activitats a la Plaça de la Font Gran.

Primerament vam fer de periodistes i, adquirint aquest rol, vam entrevistar a gent del poble amb la finalitat de descobrir tot allò que volíem saber sobre el lloc on ens trobàvem: quants habitants hi havia, com es deia l'alcalde, quines festivitats típiques hi ha, etc.

Després de la posada en comú, vam prendre l'esmorzar de mig matí i, seguidament, vam realitzar la segona activitat. Aquesta vegada havíem de trobar els post-its que estaven distribuïts per la plaça i escriure-hi idees referents a la campanya econòmica.

El dinar el vàrem fer a la Plaça del Bo-Bo, un espai acollidor que vam fer servir per a la primera activitat de tarda: la visualització 3D de la ruta que es realitzaria l'endemà a través d'una maqueta a escala que representava les corbes de nivell. Va ser una activitat molt i molt entretinguda que ens va ajudar a mentalitzar-nos dels desnivells que patiríem però, sobretot, a tenir encara més ganes de fer la ruta.

Cap allà les quatre de la tarda, vam anar al carreró que veieu a la fotografia. Allà vam parlar sobre el Compromís Escolta. Mai n'havíem sentit a parlar i se'ns plantejaren molts dubtes al respecte. Els i les llops vam proposar que, aquell qui ho desitgés, pogués realitzar el Compromís. A més, vam estar tots i totes d'acord quant a la importància de fer-ho nostre, per aquest motiu, vam dibuixar com voldríem que fos la cerimònia d'aquest acte.

En el mateix carreró vam dur a terme la primera prova de les 'Olimíades' que des d'aquest cap de setmana realitzarem en els temps lliures. Les 'Olímpíades' proposades consisteixen en un seguit de proves esportives dotades de punts que es distribueixen en funció dels resultats obtinguts. El joc que les va inaugurar va ser el "passa-foulard".

La pluja començà a incidir sobre el terreny, per això vam decidir desplaçar-nos al local.

Mentre berenàvem, vam decidir jugar a "tisores obertes - tisores tancades", un joc d'enginy mental que a alguns ens va costar esbrinar el "truc". 

Una vegada els dubtes del joc van ser resolts, vam començar la calendarització de les propostes per a la campanya econòmica. Vam tenir molt en compte la disponibilitat d'horaris, la disposició en el temps, els costos de realització, etc.

La darrera activitat de tarda la vàrem realitzar fora de local. 

Aquesta va ser una versió del joc de les passes, doncs ens havíem de passar un foulard entre tots els membres de l'equip, mentre els adversaris feien grans esforços per impedir que el foulard arribés al camp contrari. Se'ns dubte va servir per acabar de fer gana pel sopar que ens esperava.

Abans de finalitzar el dia, vam realitzar una darrera activitat: el cuarto oscuro. És ben sabut que a tots i totes ens encanta aquest joc, per això en vam realitzar tres rondes.

En acabar, vam rentar-nos les dents i vam marxar a dormir per recarregar piles pel súper dia que ens esperava en llevar-nos.

En aixecar-nos va arribar l'hora de posar-nos mans a l'obra (o peus a les botes i fer camí en aquest cas).

El nostre objectiu es veia a l'horitzó, aquell gran gegant. I per si la pujada no fos repte suficient, pel camí havíem de dur a terme la nostra tasca periodística: investigar les motivacions dels caminants que ens trobàvem mentre fèiem la ruta.

Al llarg del camí, vam descobrir que seguíem l'itinerari d'una travessa molt famosa: La Matagalls-Montserrat (marcada amb els colors verd i vermell) amb un total de 82.5 Km i més de 5.500 m de desnivell acumulat. Nosaltres vam fer els darrers 4,5 Km d'aquesta travessa i si ja ens va semblar dur millor ni pensar en com seria si portéssim els altres 78 Km caminats abans d'iniciar la pujada...

La ruta en si mateixa ens va agradar moltíssim: Eren senders i camins de muntanya (Gens de pistes forestals!!!) alternant parts de pedra, sorra, a l'aire lliure, entre arbustos, tenia de tot. La climatologia també ens va acompanyar i no vam patir en cap moment, hi havia ombres més que suficients. Molt divertida i entretinguda, una combinació perfecta en poca distància de molts tipus de terreny diferents!!

Segons ascendíem per la mítica muntanya les vistes milloraven cada cop més i més.

De fet és una de les coses que més ens van agradar d'aquesta ruta, les seves espectaculars vistes, envoltats de natura.

En arribar vam tenir un merescut descans, observant les impressionants vistes que teníem des de l'abadia. Era una sensació quasi hipnòtica i un gran premi a l'esforç dut a terme.

Poc a poc els 4 grups en que ens vam dividir ens tornàrem a juntar per a dinar totes juntes.

Havent dinat els caps ens van proposar una petita ruta opcional d'anada i tornada a la creu de Sant Miquel. Malgrat ser opcional, totes vam decidir que aquests 2 Km addicionals valien la pena per les vistes que ens hi esperaven allà, així que totes hi vam anar sense rumiar-nos-ho dos cops.

I el que ens hi esperava va respondre amb escreix a les espectatives. Les vistes eren meravelloses. Ens vam quedar una bona estona embelesats observant tot el paisatje que ens envoltava. Fins i tot es veia la torre de ràdio de Collserola i una mica la no tan agradable cúpula de boira negra que envolta Barcelona.

A la tornada, i en el context de les nostres peculiars olimpiades, vam fer una prova molt especial: Una competició per a descobrir quin grup recollia més brossa pel camí (amb bosses subministrades per cortesia del patronat del parc natural de Montserrat). Així, al temps que caminem i ens divertim, aprofitem per a fer una bona obra a la natura i deixem l'entorn MOLT millor de com l'hem trobat. De fet, gràcies a això la baixada gairebé va esdevindre una cursa per veure qui arribava abans atès que si erem dels últims ja gairebé no quedava res per a agafar.

Al final, va resultar que vam recollir 6 bosses plenes (sí, 6 bosses en menys de 5 Km) de brossa diversa...

Ens vam adonar de la quantitat de brossa que hi ha a la muntanya i no hi hauria de ser. Quan caminem sembla que no hi ha molt, una pela per aquí, un paperet per allà, però en recollir-la i veure la gran quantitat acumulada fa fins i tot por i molta tristor adonar-se de la realitat.