Aquest cap de setmana les unitats de Llops i Follets hem marxat de sortida a Planoles. Després d'un viatge que semblava infinit, vam arribar al nostre destí, on ens esperàvem un munt d'emocions, experiències, aprenentatges i, sobretot, molta, moltíssima diversió.

El primer que ens vam trobar va ser un munt de neu!! (en realitat començava a ser més aviat gel, però feia el mateix servei).

Com era d'esperar, a qualsevol alma innocent que se li acudís caminar tranquil·lament per allà va veure's immers en una gran batalla campal!!!

Per descomptat que sabíem que no tot a la neu és llençar-ne boles, també vam fer un iglú i un inigualable ninot de neu, amb Foulard i tot. Unes grans obres d'art

Les i els llops vam continuar treballant les emocions gràcies als mags de les emocions.

Hem posat en comú eïnes per a gestionar les emocions que representen als diferents mags fent un improshow molt original.

Tanmateix, en aquesta sortida ens hem adonat que les emocions no són independents i hem decidit convèncer als mags d'ajuntar-se en emocions afins entre elles.

El matí de diumenge ens vam aixecar amb energies renovades i, després de deixar la nostra habitació millor de com l'havíem trobada ens vam dirigir a fer una petita excursió per les muntanyes que ens envoltaven. La ruta planificada era curta perquè l'objectiu no estava en la dificultat tècnica sinò en gaudir d'ella i una petita sorpresa que ens deparava la ruta de tornada.

Al final de la ruta ens esperava una gran explanada on estaríem la resta del matí i part de la tarda. El millor de tot: Unes vistes espectaculars i, fins i tot també tenia neu.

En aquest paratge vam tractar un dels temes que les i els llops vam proposar desenvolupar segons el nostre calendari: Vam proposar idees per a redecorar i fer nostre el racó de llops del cau. Van sortir idees molt interessants: Repintar la paret, crear un espai per als records i replantejar-nos el mobiliari. Al proper cau ho exectuarem!!

A la tornada ens vam trobar amb una petita sorpresa imprevista: Sense que ens adonéssim les i els caps es van quedar endarrera a una certa distància i van deixar que fòssim nosaltres mateixes les que ens gestionèssim, com a grup, durant el camí de tornada. Els hi hem demostrat que som capaces d'autogestionar-nos sense el seu recolzament, trobar el camí per nosaltres mateixes i, sobretot, mantenir-nos unides com a grup.

Com a darrera activitat de la sortida vam valorar tot allò viscut al llarg d'aquests intensos dos dies. Totes estàvem força contentes i molt cansandes de totes les experiències viscudes. Com sempre, hi havia coses a millorar i aquest és el principal motiu pel que fem les valoracions, per a millorar de cara a un futur i potenciar allò que ens agradaria repetir.