El misteri dels campaments d'estiu dels Follets

Aquest estiu les Follets hem rebut una carta. Es tractava d'una carta del departament d'afers mediambientals dels mossos d'escuadra. En aquesta carta ens demanaven ajut per a investigar la sospitosa desaparició d'un tipus d'arbust molt especial. Decidides a engrescar-nos en la recerca vam marxar de presa i corrent. No obstant això, abans d'arribar ja ens aguardaven obstacles que haviem de salvar.

En arribar ens vam trobar a una vaca força sospitosa que s'estava menjant prescissament la planta. El misteri semblava resolt, la desaparició es devia a que la vaca se la estava menjant. No obstant això, el destí ens deparava més sorpreses i aquell mateix vespre varem trobar a la vaca ferida... Qui hauria pogut ser? havia de ser un de nosaltres, no hi havia ningú més al terreny... Però abans d'endinsar-nos en la recerca del culpable haviem de sanar a la vaca tant físicament (mitjançant una infusió miraculosa) com psicològicament (integrant-la dins del nostre grup amb l'ajut d'una cançó que havíem de fer nosaltres mateixes).

Després d'esbrinar que l'arma del crim estava amagada en un dels gorgs propers, vam agafar les motxilles de ruta i ens vam posar en camí per un sender estret de muntanya que ens va agradar d'allò més, molt més divertit, entretingut i envoltats de natura que les rutes que havíem fet fins ara.

Amb tot això, malgrat ser una de les rutes tècnicament més dures de l'any i de les més llargues, ens vam divertir tant que no hi èrem conscients i ens va semblar més curta d'allò habitual!!!

Però el criminal era massa llest. Totes les pistes que havíem aconseguit recopilar resulta que eren falses i les havia preparat per a que incriminèssim als nostres propis companys innocents d'aquest crim tan atroç. I gairebé ho aconsegueix. Per a triar d'aconseguir les vertaderes pistes vam haver de cercar per tot Queralbs amagant pistes falses, fent mapes per trobar-les i cercant les vertaderes...

Al cap i a la fi vam aconseguir 3 objectes claus: Un xiulet, una goma de cabell i un mitjó negre. Encara no sabíem a qui pertanyia, però ben aviat ho descobriríem.

Al final vam descobrir que no era només un criminal, sinò que es tractava de dues persones: En Pau i en Waldo, que ens havia enganyat i en realitat no era Argentí com nosaltres pensàvem... quina sorpresa ens vam emportar!!!

I el més important, el seu càstig va ser passar tota la resta de campaments emmanillats l'un a l'altre, fins i tot per anar al lavabo!

I per últim, però no menys important, la celebració del nostre èxit, aprofitant la vetlla per fer núbols de sucre cremadets al punt, o potser massa socarrimats, tant si val, la part important era divertir-se fent-ho!!